Dissabte 17 de desembre de 2011 ens vam aplegar una bona colla de persones per retre un merescut homenatge a la mestra Lupe Palau. Ella va acudir "enganyada", perquè es pensava que havia d'impartir una conferència per a pares i mares a l'ajuntament de Benimuslem.
Els seus fills, Maria i Xerra, duien temps conxavant-nos a tots per la xarxa.
I el resultat va ser l'allò més emotiu.
Un repartiment coral va anar desgranant El llibre de Lupe, una semblança de la seua vida com a mestra. Llegiren aquest conte meravellós els i les alumnes de Benimuslem, el poble on ella reconeix que es va "fer" com a docent, també els de la Pobla Llarga, on va aplicar el que havia aprés de l'escola rural.
També vam llegir la nostra part del relat, els i les mestres dels CRAs de la Vall d'Albaida que l'hem tinguda de companya, així com els del CEFIRE d'Ontinyent. Els del CEIP Dr. Esplugues de Montaverner van ser presents amb una mandala ben al·legòrica amb l'homenatjada. Ben emotiva va ser la cloenda del relat, a mans de les alumnes menudes de la Pobla Llarga que Lupe ha tingut aquests primers mesos del curs 2011-12, fins que s'ha jubilat.
D'aquest acte, us deixem l’
àlbum de fotos que des de les escoles rurals valldalbaidines hem elaborat.
I també us deixem ací el relat que vam llegir en aquell acte tan emotiu:
"A la Vall d’Albaida som moltes escoles rurals, en un principi ben disperses, i després reunides en Col·legis Rurals Agrupats.
Un dia de tardor va vindre des de les muntanyes de la Vall, on està la seu del Cefire d’Ontinyent, Lupe.
Com una Castanyera màgica, va obrir la cistella de les preguntes:
—Què feu a l’escola?
—Com treballeu?
—Què us interessa?
—Heu pensat en compartir les vostres experiències?
—...
I dit i fet. Un any ens va reunir al voltant dels Itineraris. Un altre ens llançàrem a Escriure i gaudir.
Ens endinsàrem en el món dels blocs, les tecnologies de la informació i de la comunicació, la pissarra digital... Fins i tot hem encetat un guió per a mostrar al món l’escola rural!
Del seu bracet hem treballat de valent, i passejat bona cosa per racons i cingles que ara ja coneixem i estimem.
Amb el seu acompanyament i afecte hem aconseguit sentir-nos valorats en la tasca diària i tindre una mirada més enriquidora, més humana i més crítica.
El seu rent ha creat uns lligams en què les persones som el més important.
Gràcies, Lupe, per ser com ets!"
